La Ruta
Bombas Gens centre d’arts / Layers of Reality / 2025
disseny expositiu / redacció textos / assessorament general
L'exposició revisa, per primera vegada en format immersiu, el moviment sociocultural que va projectar València cap a l'avantguarda europea als anys 80 La Ruta Destroy, destacant-ne la potència creativa, l'esperit modern, llibertari i transgressor, així com la seua autonomia davant les institucions. La Ruta va ser la manifestació més visible i radical de la moguda valenciana, amb una força i una personalitat comparables a les d'altres grans escenes urbanes com Manchester, Berlín o Amsterdam.
La mostra combina fitxer històric i creació contemporània. Hi participen diferents equips creatius de València, ocupant la totalitat del centre, que s'organitza en 9 espais diferenciats per les diferents naus -antigament- industrials. El concepte museològic cerca replicar el viatge d'una nit festa, tot travessant diferents espais i atmosferes que conformen les diferents escenes. Es reprodueix així la fascinació d'una nit en moviment i canvi d'espai continu: ciutat, botiga de discos, carretera, arrossars, pàrquing, discoteques, laboratori de substàncies... El projecte resol el disseny arquitectònic i museogràfic d'alguns d'aquests espais.
Comissariat
Artur Duart
Coordinació des del centre
Mónica Pérez, Manuel Conde
Altres equips creatius
Democracia (identitat gràfica), Radiante + Vitamin (sala immersiva), Marta Moreira (documentació i redacció de texts)
Fotografies
David Zarzoso, Ricardo Ruíz
El Laberint de creacions revela part de l'univers creatiu de la Ruta Destroy, integrant informació sobre la seua arquitectura, moda i disseny gràfic, així com una sèrie de crítiques i anècdotes en forma de textos que suren sobre les parets. La proposta busca emular la sensació de pèrdua que s’experimenta durant una nit de festa en recórrer l’interior d’una discoteca. L'arquitectura de laberint recrea aquesta sensació de descoberta, llibertat, joc i caos; és el camí psicològic que dóna lloc a la creativitat i la fantasia. Alhora, la geometria d'arcs —que allibera el pla del sòl i rigiditza el conjunt— ofereix una imatge de temple, cosa que contribueix a sacralitzar el que passa al seu interior. L'usuari haurà de triar entre camins i possibilitats diferents, fet que el fa partícip d'una creativitat, llibertat i descobriment compartits.
Les referències arquitectòniques per a la solució de la geometria remeten sobretot a construccions que generen paisatges laberíntics i fractals mitjançant la repetició d'elements. L'espai adopta els colors de senyalètica de pàrquing que guien l'exposició i el vermell domina l'escena, simbolitzant excitació, perill i desig. Els miralls que confonen i multipliquen l'espai, les pantalles ocultes rere miralls espia que reprodueixen càpsules de vídeo, així com les instal·lacions artístiques al seu interior, converteixen aquest laberint multicursal en un joc inconclús de creativitat i referències encreuades.
Tota la construcció és de fusta i es resol com un catàleg-joc de peces modulades desmuntables, ja que les unions es realitzen mitjançant cargols. El joc ofereix infinites combinacions, alhora que permet un muntatge i desmuntatge senzills per a la itinerància de l'exposició i la seua adequació a espais de geometria diferent.
Instal·lació de moda
Francis Montesinos
Càpsulas de video
Pepe Ábalos
Construcció
Santiandrés
Aquest espai recrea l´atmosfera interior d´una botiga de vinils: amb un moble de discos central i parets plenes de cartelleria original de l´època. Els cartells estan disposats de forma intencionadament caòtica, evocant el caràcter espontani i vibrant de les botigues de discos. Dues grans portes d'accés i sortida, concebudes com a icones visuals, marquen i delimiten aquest ambient més càlid dins el recorregut. La colorimetria manté el vermell dominant d'aquesta zona de l'exposició, incorporant dues tonalitats de verd-tràfic que són una referència al color del mobiliari que hi havia a la mítica botiga de discos d'importació Zic-Zac, lloc imprescindible per entendre l'efervescència musical d'aquella època.
Selecció musical
Antonio J. Albertos (HAL 9000)
Construcció
Santiandrés
L'espai En Éxtasis —títol que remet al assaig mític— és l'espai de joc, fantasia i perill per excel·lència dins l'exposició. En aquesta galeria-laboratori se submergeix el visitant en una atmosfera al·lucinògena, suspesa entre la realitat i el somni.
La llum negra transforma els globus blancs que inunden l'espai en esferes blavoses, que inclouen rètols dels efectes (positius i negatius) de les substàncies que, com a galeria de quadres químics, es troben a les parets. Al seu torn, al sostre hi suren grans globus verds, metàfores de càpsules de mescalina —la droga emblemàtica d'aquesta història—, la fórmula del qual roman en secret. L'escena es troba delimitada per dues cortines verdes de plàstic de laboratori que inclouen les icones que va utilitzar la campanya “Si t'ho passes, t'ho perds” desenvolupada per l'ONG Controla Club en col·laboració amb la Generalitat Valenciana l'any 2009. El joc es tanca amb un gest final: els globus —tan suaus i divertits al principi—, al final esclaten, alliberant les emocions i els deliris que havien contingut.
Producció globus aeris
David Orrico
Disseny quadres
Rial
