Aquest llibre, que materialitza l’obra artística «La Punta», naix com una nova aportació cultural d’aquest indret singular, històric i en transformació constant de la ciutat de València, des dels vessants estètics contemporanis que circumden l’art i la reflexió filosòfica.
Una peça plàstica i literària que, a mena de guió emocional, executa les característiques més destacades i pròpies de La Punta. Una obertura a la inspiració, a allò vertaderament especial, agafant la creació ceràmica com un mitjà pur d’expressió, des del treball reflexiu i primmirat que demana la porcellana, i abastint la complexitat de les idees i del pensament, per a cercar les seues essències, tremolors, o si més no, una sensibilitat en l’apreciació.
Així doncs, les fotografies que es mostren i desenvolupen al llarg del llibre, són una selecció d’imatges que capten l’obra creada en ceràmica –porcellana i òxids, cuita a 1280 ºC–, que s’ha realitzat per a aquest fi, la qual està composta per 50 peces de xi-cotetes dimensions, variables segons la composició d’exposició. Un conjunt de ceràmiques, lleugeres i delicades, que bé podrien cabre en ambdues mans obertes, prenent eixa idea antropomètrica –i alhora antropocèntrica– d’abastir el cosmos entre les mans.
És una interpretació formal i conceptual amb por-cellana, que emfatitza la seua gracilitat, subtilesa i fortalesa. Així, mitjançant l’acció d’estirar el material en estat plàstic i el gest d’imprimir textures i d’inserir làmines amb òxids de ferro, níquel i titani, vaig conformar una mena de pells i fragments, que recorden a les façanes de les cases, els camps i els cultius; allà on es desplega i plega la vida. Una visió, alhora de realitats interiors i exteriors, on és el blanc i el negre i una tendència a l’abstracció els que demanen certa serenor i precisió plàstica, ara, quan podria semblar que ens hem fet més a les ruïnes i a les ferides, des d’un pelegrinatge a la cultura i a la memòria.
Una obra que sobretot vol evocar, ja que sorgeix de les emocions i sensacions que emanen del palpar la seua terra, la remor de l’aigua corrent per les sèquies, el xiuxiueig dels ocells, l’aguaitar dels insectes, el ball d’ombres i llums que preci-sa el sol i la lluna, les olors que s’entremesclen, la conquesta racional del territori i el vehement atropellament sense fre del progrés. Tot això i més, que es desprèn del xoc entre dos mons, d’un que mor i d’altre que naix, del constant canvi del nostre país.
Pel que fa a la fonamental i exquisida aportació filosòfica d’Alberto Ferrer, és aquesta un bell desplegament d’idees i metàfores que aborden l’essencial: la sacralitat de la vida i el seu quefer propi i original. Un pensament així suposa un posiciona-ment ferm i complex en un constant aprofundiment de l’ésser, enfront d’una societat contemporània desarrelada, desorientada amb la pèrdua de significació i en dissort per la manca de valors. La seua lectura suposa un descobriment continu de la vida –i de La Punta–, per mitjà d’un humanisme de vocació universal que ens porte a viure plenament l’existència, a saber habitar la nostra llar, a poetitzar.
I precisament. D’això va aquesta obra.
Autors
Ricard Balanzà (artista)
Albert Ferrer (fil·lòsof)
ISBN
978-84-122933-4-0
